5/05/08

L’usuari que va tenir el conflicte amb lo del telèfon mòbil, finalment ha demant l’alta voluntaria i ha marxat del pis, no s’ha adaptat al funcionament i les normes del pis i el funcionament de grup d’autoajuda no li ha servit de res. Es veia venir ja que les dos setmanes d’adaptació que es donen als usuaris nou vinguts al pis no li van servir de res i va demanr una setmana més en la qual va realitzar lo del telefon mòbil que ha sigut la ” gota que colmó el baso”. La diferent manera de treballar del centre don provenia i els escasos recursos personals que tenia han provocat que no s’adaptés amb èxit al pis de reinserció, es així de dur i de real però com ja he dit anteriorment hem de ser conscients de que les nostres intervencions no sempre donaran fruits possitius per als usuaris per molts esforços que hi posem de la nostra part, ja que hi ha coses que no podem controlar tot i que planifiquem fins al mínim detall les nostres intervencions socioeducatives.

28/04/08

Avui he presenciat una discussió tensa entre educadora i usuari, la discussió estava originada pel motiu següent: l’usuari ha fet un contracte telefònic de telefonia mòbil a nom del seu germà sense demanar-li permis, sense el seu consentiment i quan té deutès pendents amb altres companyies telefòniques, això ha provocat ( com es lògic) que l’E.S li dongués una petita bronca, cosa que ell s’ha près molt malament i ha adoptat una postura prepotent i “xulesca” davant de l’E.S, “ja he arrivat a pensar que l’agredia l’usuari a l’E.S” això m’ha fet pensar en l’importancia de tenir les coses clares quan un intervé, hem d’estar preparats per qualsevol cosa que pugui passar i qualsevol reacció que puguin tenir els usuaris cap anosaltres o entre ells, les persones són imprevisibles.

21/04/08

Avui ha sigut un dia molt possitiu, es gratificant veure com els usuaris progressen de manera possitiva i fan avenços en el seu procés de reinserció, un parell d’usuaris han trobat feina i estan en condicions de treballar, es molt reconfortant, això es fruit del seu esforç però també de la metodologia que utilitzen al pis de reinserció ja que progressivament els hi van donant autonomia segons els avenços que fan, el fet de que dos usuaris puguin treballar vol dir que han superat aspectes que anteriorment els impedien fer-ho, en resum es un pas més cap al’autonomia i la vida “normalitzada”.

14/04/08

Un dels usuaris està tenint molts dubtes sobre l’estada al pis, es planteja si val la pena estar al pis o no,diu que té moltes ganes de consumir un altre cop, esta desmotivat i neguitós. Això hem fa pensar en que hem d’acceptar en certs moments ( no sempre) que educar es una quimera, que es complicat i que en certs moments ens podem trobar en que un usuari se’ns ressisteixi i no vulgui col.laborar amb l’acompanyament que li fem com educadors. Això es com els metges debegades poden salvar als pacients i de vegades per desgracia no poden salvar-los.

7/04/08

 He presenciat, com cada dilluns la reunió que fan usuaris i educadora, han parlat de temes de funcionament del pis, temes com: una rentadora espatllada, repartiment de tasques, d’eines que s’han de comprar… coses que ha primera vista semblen banals i sense importància, però la veritat es que son ideals per treballar temes que a la vida quotidiana quan surtin del pis de reinserció els i seran molt útils, a través d’aquests fets aprenen a recuperar els hàbits d’autogestió que han perdut a causa de la seva addicció i consum.

7/04/2008

Avui he viscut un moment crític d’un usuari, ha posat en dubte tot el procés de reinserció que esta portant ha terme, no li troba el sentit, tota aquesta crisis s’ha produit per que aquest usuari va al bar a fer cafès dos cops al dia un avans d’anar al gimnàs i un altre cop al sortir.

L’educadora li deia que si era adequat anar dos cops al dia al bar ( té una relació molt estreta consum i anar al bar) ell no veu aquesta relació i esta fart de que tot sigui tant terpèutic.

Crec que es un moment mont delicat i que hi ha que tractar-ho amb molta ma esquerra i delicadesa, convinant moments en que s’ha de ser molt directiu i altres moments de deixar fer per que no s’ofegui i es desmoralitzi més.

25/02/2008

Un usuari està nerviós per que a la seva mare li han trobat un bulto al coll, està emprenyat per que no li ha dit la seva mare directament, sinó que s’ha enterat per terceres persones. Això el fa estar alterat.

25/02/2008

L’usuari de la tutoria es comença a obrir cap els Educadors Socials del recurs, li costa molt explicar el que sent, vol ser tant perfecte que no explica sentiments ni emocions.

25/02/2008

Avui  un usuari en una de les tutories que he presenciat explica una cita que ha tingut amb una dona, es sent malament per que no sap si ha afrontat bé o malament la cituació, estava nerviósm suava i després es va sentir trist.

Sent que no es natural, que la inseguretat que té no el deixa ser natural, té por a desmontar-se i que això porti conseqüencies negatives. Ho vol tenir tot controlat i això l’engoixa molt.