28/04/08

Avui he presenciat una discussió tensa entre educadora i usuari, la discussió estava originada pel motiu següent: l’usuari ha fet un contracte telefònic de telefonia mòbil a nom del seu germà sense demanar-li permis, sense el seu consentiment i quan té deutès pendents amb altres companyies telefòniques, això ha provocat ( com es lògic) que l’E.S li dongués una petita bronca, cosa que ell s’ha près molt malament i ha adoptat una postura prepotent i “xulesca” davant de l’E.S, “ja he arrivat a pensar que l’agredia l’usuari a l’E.S” això m’ha fet pensar en l’importancia de tenir les coses clares quan un intervé, hem d’estar preparats per qualsevol cosa que pugui passar i qualsevol reacció que puguin tenir els usuaris cap anosaltres o entre ells, les persones són imprevisibles.

7/04/2008

Respecte al moment de crisis del usuari comentat anteriorment, crec que les educadores son molt rigides, hi ha molts moments ( segons la meva humil opinió) que no són el suficient “pròximes”, nose, sempre mantenen aquesta distancia entre usuari i educador que dona un aire de fredor a la relació usuari-educadores que no acabo d’entendre, estic d’acord que han de mantenir una certa distancia ja que es un col.lectiu molt manipulador i que et porten al seu terreny si et descuides, però això (crec) no justifica tanta fredor entre usuaris i educadors.

18/02/2008

Com de costum he pogut precenciar tutories que realitza l’E.S amb els usuaris, aquests espais son claus en la metodologia que fan servir al pis de reinserció, ja que son espais i moments on s’expressen sentiments, pors, dubtes, fustracions o al.legries i prespectives dels usuaris i es on l’E.S intenta reconduir les situacions per que siguin el més adequades possibles per als usuaris. Fer les tutories es una de les funcions dels E.S i es una tèctina que fa servir per això aquest post el poso a dos apartats.

11/02/08

La veritat es m’ha sorprès molt, la funció general del E.S dintre del Pis de Reinserció es supervisar i controlar que els usuaris portin una vida el més “normalitzada” possible controlant totes les activitats i tasques que realitzen els usuaris de la llar.

No és solament una tasca de control, sinó de reconduir els hàbits dels usuaris mitjançant intervencions que podríem englobar o catalogar com educació no formal, ja que aprofita qualsevol moment o ocasió per reconduir i acompanyar al usuari en el seu procés de reinserció, sempre amb una intencionalitat molt pensada.

M’ha sorprès el seguiment i control que fan sobre la gestió econòmica dels usuaris i la gran distancia que marca’n entre usuari i educador, sempre des de el respecte, però posant uns límits ben clars per que l’intervenció sigui el més positiva possible.

Mes endavant aniré detallant les funcions de manera més específica.