Bé demà 23 d’abril hem toca explicar el meu dilema ètic viscut al centre de pràctiques, air dilluns vaig parlaamb l’educadora i hem va explicar un que van tenir amb un dels usuaris que hi ha al pis de reinserció. El cas es el següent: El pis esta dirigit a usuaris amb dificultats amb les adiccions amb tot tipus de drogues, i a més aquests usuaris no han de patir transtorns psiquics per poder entrar, ja que es un recurs que el que vol es afavorir la màxima autonomia als usuaris i la reinserció a la societat per tenir una vida “normal”, el dilema està en que aquest usuari a part de l’adicció té algún tipus de transtorn obsesiu ( per dirli d’alguna manera) i es medica i això a l’hora d’entrar al pis els va posar en dilèma de si admitir-lo o no, ja que pel tipus d’adicció que té el pis li podria ser beneficios, però en teoria no poden entrar persones amb transtorns mentals o de conducta, al principi no sabien que fer. Que farieu vosaltres? dimecres o debatim a classe.

Felicitats a tots els jordis:) , ens veiem a classe. 

7/04/08

 He presenciat, com cada dilluns la reunió que fan usuaris i educadora, han parlat de temes de funcionament del pis, temes com: una rentadora espatllada, repartiment de tasques, d’eines que s’han de comprar… coses que ha primera vista semblen banals i sense importància, però la veritat es que son ideals per treballar temes que a la vida quotidiana quan surtin del pis de reinserció els i seran molt útils, a través d’aquests fets aprenen a recuperar els hàbits d’autogestió que han perdut a causa de la seva addicció i consum.

7/04/2008

Respecte al moment de crisis del usuari comentat anteriorment, crec que les educadores son molt rigides, hi ha molts moments ( segons la meva humil opinió) que no són el suficient “pròximes”, nose, sempre mantenen aquesta distancia entre usuari i educador que dona un aire de fredor a la relació usuari-educadores que no acabo d’entendre, estic d’acord que han de mantenir una certa distancia ja que es un col.lectiu molt manipulador i que et porten al seu terreny si et descuides, però això (crec) no justifica tanta fredor entre usuaris i educadors.

7/04/2008

Avui he viscut un moment crític d’un usuari, ha posat en dubte tot el procés de reinserció que esta portant ha terme, no li troba el sentit, tota aquesta crisis s’ha produit per que aquest usuari va al bar a fer cafès dos cops al dia un avans d’anar al gimnàs i un altre cop al sortir.

L’educadora li deia que si era adequat anar dos cops al dia al bar ( té una relació molt estreta consum i anar al bar) ell no veu aquesta relació i esta fart de que tot sigui tant terpèutic.

Crec que es un moment mont delicat i que hi ha que tractar-ho amb molta ma esquerra i delicadesa, convinant moments en que s’ha de ser molt directiu i altres moments de deixar fer per que no s’ofegui i es desmoralitzi més.

31/04/08

Avui he presensiat una expulsió, la veritat es que ma soptat amb la rapidesa que s’ha decidit i lo ràpid que s’ha tramitat. L’usuari h marxat de bon matí després d’esmorzar i no ha tornat al pis i no ha avisat, això es motiu d’expulsuió, i hem d’afegir el fet que estava en període de prova.

La veritat es que no se si es bo ser tant dràstic, suposu que si ho fan així es pel be dels usuaris, però i ara aquest noi que fara? nose pensu que es una llastima el no finalitzar un procés tant llarg i dur com es el de deixar el consum i normalitzar la vida.

 

31/03/08

Avui també he estat llegint i mirant documents per a poder treballar ( protocols, reglaments, procesos de selecció d’usuaris etc…)

La veritat es que crec que no puc comentar res mes de la meva actuació ja que no puc fer cap mena d’intervenció amb els usuaris, puc parlar amb ells i que m’expliquin les seves vivencies pero més enllà d’això no puc fer res més. 

31/03/2008

La veritat es que no negu que estic aprenent molt en aquestes pràctiques,però crec que estic entrnat en una fase d’estancació, ja que es fa molt rutinari, suposu que es pel fet de que no puc intervenir.

Es veritat que hara ja hi ha una mica més de confiança entre educadors, usuaris i jo però tot i aixi crec que no estic estraient tota l’informació que es podria extreure, el problema es que no se si soc jo, que estic pasiu ( no ho se segur) o que la dinàmica del centre i les educadores no es prou motivadora i no m’engresca per que mostri més interès.

 

10/04/2008

Avui no explicu res per que he estat malalt i no he nat al centre de pràctiques.